CONTAMINANTS ORGÀNICS PERSISTENTS (COPs)

A quines espècies marines trobem COPs?

Tot i que els COPs són substàncies químiques amb característiques lleument diferents, es pot considerar que els COPs s’acumulen més fàcilment en peix blau que no pas en peix blanc o cefalòpods. Moll, sardina i verat són les espècies amb una concentració més elevada de diversos compostos clorats, com ara les dioxines i furans i els PCBs. Per la seva posició dalt de la cadena alimentària, el peix espasa és també una de les principals espècies amb un contingut de PCBs més elevat, mentre que salmó i tonyina poden contenir valors relativament superiors d’alguns COPs.

La ingesta dietètica de COPs no només depèn de la seva concentració sinó també del consum de cada espècie per part de la població. En aquest sentit, sardina i lluç són els principals contribuents a l’exposició de COPs derivada de la ingesta de peix i marisc. Tanmateix, el consum és força variable en cada individu, raó per la qual les espècies que aporten més COPs depenen de la dieta personal. A fi i efecte d’ajudar a estimar la ingesta total de diversos COPs i altres contaminants ambientals per la dieta, incloent 14 espècies diferents de peix i marisc, l’any 2013 es va llançar al mercat l’App Ribefood per a dispositius mòbils, tant Apple com Android. Aquesta aplicació fou desenvolupada i comercialitzada per investigadors del Centre de Tecnologia Ambiental, Alimentària i Toxicològica (TecnATox) de la Universitat Rovira i Virgili (URV), i del grup de recerca GRET-CERETOX de la Universitat de Barcelona. L’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) va participar en el desenvolupament de l’App, oferint assistència i suport institucional, a més de ser l’ens finançador de l’Estudi de dieta total, a partir del qual es van generar les dades relatives a les concentracions de contaminants en aliments.