Anisakis

A quines espècies marines es troba l’anisakis?

Moltes espècies de peixos i cefalòpodes poden actuar com a hostes intermedis dels anisakis. Algunes d’aquestes espècies formen part de la nostra gastronomia, com ara la maire (o lluça), l’anxova (o seitó), el verat, el sorell, el lluç, la sardina, el bacallà, el rap, el calamar, el pop o la sèpia. Els controls de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició determinen que, a Espanya, el 36% del peix de les llotges està infectat per anisakis. Segons les dades que hom disposa fins ara, la majoria del peix parasitat es captura al mar Cantàbric i a l’Oceà Atlàntic, mentre que només el 6% prové del Mediterrani.

Anxova amb Anisakis a sobre

Segons l’Agència de Protecció de la Salut de la Generalitat de Catalunya, aproximadament el 5% dels peixos que es capturen a les costes catalanes estan infectats per anisakis, essent la maire l’espècie amb una prevalença major (11,7%), i la sardina l’espècie menys parasitada (1,8%).

Espècie de peix Nom científic Exemplars examinats Exemplars positius Parasitació (%)
Lluç Merluccius merluccius 3.762 163 4,3 %
Maire Micromesistius poutassou o Gadus poutassou 3.486 408 11,7 %
Sardina Sardina pilchardus 4.916 91 1,8 %
Seitó, anxova Engraulis encrasicolus 2.638 98 3,8 %
Sorell Trachurus sp. 1.869 118 6,3 %
Verat Scomber (Scomber) scombrus 1.957 66 3,3 %
Altres espècies -- 2.915 170 5,9 %
TOTAL
21.543 1.114 5,2 %

Ara bé, aquest 5% es correspon a la mitjana del període 2000-2007. Segons el propi estudi, s’està observant una tendència a l’augment del parasitisme. Per exemple, l’any 2002 es varen examinar 4.207 exemplars amb una prevalença del 4,2% i l’any 2007 se’n varen inspeccionar 4.407 amb una prevalença d’un 7,5%.

Cicle vital de l'Anisakis (D. Ferrer)


Segons aquest estudi, no s’ha constatat una relació evident entre la prevalença i la mida del peix. No obstant, altres investigacions com les dutes a terme per un equip d’investigadors de la Universitat de Granada, afirmen que els peixos més grans estan més parasitats. A més, dels resultats d’aquest darrer estudi, també se n’extreu que el grau d’infestació i l’espècie de paràsit depenen de la zona geogràfica de captura. Segons aquests resultats, al nord-oest de la Mediterrània (Golf de Lleó i Mar de Ligúria), els seitons estan més parasitats per Hysterothylacium aduncum, en canvi, els exemplars capturats a la zona de l’Estret de Gibraltar, presenten un nombre superior d’ Anisakis spp. Per altra banda, també s’ha observat una intensitat del parasitisme més elevada en les anxoves procedents del Mar de Ligúria, la qual cosa es podria explicar per la major presència de cetacis en aquella zona.

Referent a la variació estacional, estudis duts a terme amb sorells adquirits als mercats de Granada (prevalença 39,4%),  indiquen que la parasitació augmenta a la tardor coincidint amb un augment del zooplàncton infectat. No obstant, d’altres estudis estadístics mostren un increment dels casos d’anisakiosi a l’estiu relacionat amb l’augment del consum de peix.

Anisakis en espècies d’aqüicultura

L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) afirma que per a l’única espècie d’aqüicultura de la que es disposa de dades suficients al 2010 (el salmó atlàntic), quan es crien en gàbies flotants o en tancs a terra i s’alimenten amb pinsos compostos lliures de paràsits, el risc de que el peix es contamini amb anisakis és insignificant. No obstant, per a la resta d’espècies de l’aqüicultura (orada, llobarro, etc.) es desconeix el risc.

A nivell estatal, un estudi publicat al 2012 i dut a terme a 45 piscifactories distribuïdes per València, Múrcia, Andalusia, Canàries i Galícia, va certificar l’absència de larves d’anisakis als 1.077 individus examinats  d’orada, llobarro, turbot i corball.

Notícies