Biotoxines

Com es poden controlar les biotoxines i els seus efectes?

En qualsevol cas, es pot afirmar que actualment ha augmentat la freqüència, la intensitat i l’àrea de distribució geogràfica de les proliferacions d’algues tòxiques així com la de les biotoxines a la cadena tròfica marina i és previsible que aquesta tendència continuï en el futur. Els motius d’això, a banda dels avenços tecnològics en mètodes de detecció i diagnosi i la conscienciació de l’existència del problema per part dels investigadors, apunten cap el canvi climàtic, l’eutrofització, el transport de marisc d’una banda a l’altra del planeta (aqüicultura, etc) i el transport de dinoflagel·lats a través de les aigües de llast dels vaixells.

Aquest panorama, d’un impacte econòmic de grans dimensions, ha justificat la posada en funcionament a nivell planetari d’una xarxa de vigilància d’algues tòxiques i mariscs en aigües costaneres en la qual hi participen diversos centres de recerca nacionals sota la coordinació del Laboratori de Referència de la Unió Europea de Biotoxines Marines (CRLMB). Les principals activitats d’aquests centres giren a l’entorn de la planificació de programes d’inspecció i mostreig de les zones de pesca i cultiu de mol·luscs i de l’anàlisi i tipificació de toxines. La vigilància preventiva del litoral ha generat durant l’actual dècada nombrosos casos d’alerta per marea roja i el tancament cautelar de moltes instal·lacions de cria i cultiu afectades.

En relació a l’establiment de llindars de toxicitat, els límits legals pel control de la salubritat dels mol·luscs són actualment els següents:

Taula 1. Vigilància de les biotoxines marines (OMS, 1989)

Toxina Tolerància
PSP 80 μg/100 g
DSP 0–60 μg/100 g
NSP qualsevol nivell detectable
ASP 20 μg/g àcid domoïc

Les pretensions actuals de la Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) que proposa rebaixar aquests índexs de toxicitat permesa (per exemple: PSP de 800 a 75 μg/ Kg), està trobant serioses objeccions al sector.

La depuració, d’altra banda, és efectiva per a l’eliminació de bacteris fecals en mol·luscs, però menys efectiva pel que fa als contaminants virals (norovirus o hepatitis) i menys encara pels vibrions (V. parahaemolyticus), les biotoxines marines, els metalls i els compostos orgànics (pesticides). La depuració eficaç d’aquestes  substàncies requereix unes condicions prèvies d’higiene en el cultiu, transport i emmagatzematge especialment dissenyades per a evitar les contaminacions creuades però no sempre aplicables pel seu enorme cost.

El control de las biotoxines marines a nivell dels fabricants i dels consumidors particulars és molt difícil perquè, d’una banda, mostren una resistència extrema als tractaments tèrmics, amb sal o de dessecació i, de l’altra, els aliments afectats no presenten cap mena d’alteració que els pugui identificar com a tals. En dates recents, els centres europeus de recerca en matèria de biotoxines han establert en 400 g de múscul de marisc el valor de consum apropiat per protegir els consumidors contra els efectes greus de les biotoxines marines. Si tenim en compte que el consum casolà de marisc és de aproximadament 21 grams per persona i dia a Catalunya, podríem dir que el valor confirmat es correspon a una ració suficientment gran de marisc. Si tenim en compte que a Espanya es consumeixen més de 100 grams de marisc només en 3 dies de cada 100, podríem dir que continuar respectant aquests hàbits és una bona mesura a nivell particular per tal de mantenir sota control el problema de les biotoxines.

A Europa, institucions com el Departament de Salut i el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya, el Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, la Direcció General per la Salut i els Consumidors de la Comissió Europea, la European Food Safety Authority i la Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición estant treballant per a prevenir els problemes derivats de les biotoxines.