El mercuri

Què fa l’administració per controlar els riscs derivats del mercuri en els peixos?

La tonyina, una de les espècies amb més mercuri.
Foto: Associació Catalana per a una
pesca responsable

Com que els grups més sensibles al metilmercuri són les dones (abans i durant l’embaràs i en el període de lactància, pel perill que suposa el mercuri pel desenvolupament del fetus i del bebè) i nens, diferents administracions recomanen a aquests col·lectius deixar de menjar o reduir la ingesta de peixos que contenen nivells de mercuri elevats. La Food and Drug Administration (Estats Units), per exemple, recomana a aquestes persones que evitin menjar algunes espècies de peix que contenen nivells de mercuri elevats com l’emperador.

La European Food Safety Authority (Unió Europea) recomana a les persones citades anteriorment que mengin espècies variades, sense donar preferència a cap gran peix depredador com l’emperador i la tonyina. D’aquestes espècies , aquest col·lectiu de dones i nens no n’haurien de menjar més de 100 grams per setmana.

La Unió Europea ha establert uns límits màxims de mercuri en el peix per al consum (a partir d’aquests nivells no s’ha de consumir) i que són de 0.5 mg/kg pels peixos en general i de 1.0 per determinades espècies depredadores com la rajada (clavallada),  l’emperador, la tonyina, el rap, el llobarro i el bonítol.

A Europa, institucions com el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, el Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, la Direcció General per la Salut i els Consumidors de la Comissió Europea, la European Food Safety Authority i la Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición estant vigilant la seguretat dels productes pesquers. A Catalunya, l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària efectua un control de contaminants a grans peixos pelàgics.

Sabies què?

El consum de peix realitzat en un dia o una setmana no modifica considerablement el nivell de metilmercuri en el cos. El que compte és a mig - llarg plaç (el que es menja mes a mes). Per aquest motiu, les administracions solen recomanar que si una setmana es menja massa de les espècies que contenen més mercuri, es procuri reduir-ne a la següent. El que compta és el promig mensual.