-
Contingut d'àcids grassos omega-3
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
Concentració d'histamina
La histamina és una molècula que es troba al nostre cos de manera natural tot i que en excés té efectes nocius. Les intoxicacions amb histamina es relacionen normalment amb el consum de peix, ja que aquest, un cop capturat i mort, pateix un ràpid deteriorament. A mesura que el peix es deteriora, la quantitat d'histamina present a la seva carn augmenta ja que aquesta és produïda pels microorganismes responsables de la descomposició. Si consumim peix en mal estat, l'augment de la concentració d'histamina a la nostra sang pot provocar una simptomatologia característica d'un procés al•lèrgic, és a dir, vòmits, diarrees, mal de cap, mareig, envermelliment de la pell, etc. Per tal d'evitar la intoxicació per histamina és imprescindible mantenir la cadena de fred des del moment de la captura del peix fins a que aquest arriba al consumidor. A casa nostra, la temperatura òptima per a conservar els productes pesquers és de 0ºC (±2ºC).
-
Contingut d'àcids grassos omega-3
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
Presència d'Anisakis
L'anisakiosi és una malaltia provocada per un cuc paràsit anomenat Anisakis. Quasi tot el peix que trobem als mercats pot estar parasitat per aquest cuc. Quan el peix és pescat i es mor, aquests cucs s'enquisten a la seva carn on hi poden sobreviure durant molt de temps. Quan nosaltres consumim peix amb anisakis vius, aquests surten del seu quist i s'adhereixen al nostre estómac o budell. Això pot provocar dolors abdominals, vòmits i diarrees. Per evitar l'anisakiosi cal eviscerar i netejar el peix el més aviat possible. A l'hora de cuinar-lo, ens hem d'assegurar que tot el tall rebi una temperatura de, com a mínim, 60°C durant almenys 10 minuts. Si volem preparar plats de peix cru o poc cuinat, hem de congelar-lo abans a una temperatura de -20°C durant 24 hores.
-
Contingut d'àcids grassos omega-3
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
Concentració d'histamina
La histamina és una molècula que es troba al nostre cos de manera natural tot i que en excés té efectes nocius. Les intoxicacions amb histamina es relacionen normalment amb el consum de peix, ja que aquest, un cop capturat i mort, pateix un ràpid deteriorament. A mesura que el peix es deteriora, la quantitat d'histamina present a la seva carn augmenta ja que aquesta és produïda pels microorganismes responsables de la descomposició. Si consumim peix en mal estat, l'augment de la concentració d'histamina a la nostra sang pot provocar una simptomatologia característica d'un procés al•lèrgic, és a dir, vòmits, diarrees, mal de cap, mareig, envermelliment de la pell, etc. Per tal d'evitar la intoxicació per histamina és imprescindible mantenir la cadena de fred des del moment de la captura del peix fins a que aquest arriba al consumidor. A casa nostra, la temperatura òptima per a conservar els productes pesquers és de 0ºC (±2ºC).
-
Contingut d'àcids grassos omega-3
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
Contingut de mercuri
El mercuri és un metall pesant que a elevades concentracions és tòxic per a l'home. Aquest compost es pot trobar de manera natural al medi ambient, però determinades activitats industrials han fet que les emissions de mercuri a l'atmosfera augmentin fins a nivells crítics per a l'ésser humà. El mercuri, un cop a l'aire, precipita i cau als rius, mars i oceans on és absorbit per les algues. Aquestes són ingerides pels petits peixos herbívors i aquests, al seu torn, pels grans peixos carnívors. D'aquesta manera, la concentració de mercuri va augmentant a cada esglaó de la cadena alimentaria. Quan l'home consumeix peixos que són grans depredadors, corre el risc d'incorporar al seu organisme importants quantitats de mercuri. Això pot afectar la seva salut, sobretot, la dels nens ja que el mercuri té efectes nocius sobre el desenvolupament neurològic. Així doncs, les dones embarassades i els nens haurien d'eliminar o reduir el consum de peixos que siguin grans depredadors com la tonyina i l'emperador i menjar, en el seu lloc, altres espècies que es trobin al principi de la xarxa alimentària com la sardina i l'anxova.
Concentració d'histamina
La histamina és una molècula que es troba al nostre cos de manera natural tot i que en excés té efectes nocius. Les intoxicacions amb histamina es relacionen normalment amb el consum de peix, ja que aquest, un cop capturat i mort, pateix un ràpid deteriorament. A mesura que el peix es deteriora, la quantitat d'histamina present a la seva carn augmenta ja que aquesta és produïda pels microorganismes responsables de la descomposició. Si consumim peix en mal estat, l'augment de la concentració d'histamina a la nostra sang pot provocar una simptomatologia característica d'un procés al•lèrgic, és a dir, vòmits, diarrees, mal de cap, mareig, envermelliment de la pell, etc. Per tal d'evitar la intoxicació per histamina és imprescindible mantenir la cadena de fred des del moment de la captura del peix fins a que aquest arriba al consumidor. A casa nostra, la temperatura òptima per a conservar els productes pesquers és de 0ºC (±2ºC).
-
Contingut d'àcids grassos omega-3
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
Contingut de mercuri
El mercuri és un metall pesant que a elevades concentracions és tòxic per a l'home. Aquest compost es pot trobar de manera natural al medi ambient, però determinades activitats industrials han fet que les emissions de mercuri a l'atmosfera augmentin fins a nivells crítics per a l'ésser humà. El mercuri, un cop a l'aire, precipita i cau als rius, mars i oceans on és absorbit per les algues. Aquestes són ingerides pels petits peixos herbívors i aquests, al seu torn, pels grans peixos carnívors. D'aquesta manera, la concentració de mercuri va augmentant a cada esglaó de la cadena alimentaria. Quan l'home consumeix peixos que són grans depredadors, corre el risc d'incorporar al seu organisme importants quantitats de mercuri. Això pot afectar la seva salut, sobretot, la dels nens ja que el mercuri té efectes nocius sobre el desenvolupament neurològic. Així doncs, les dones embarassades i els nens haurien d'eliminar o reduir el consum de peixos que siguin grans depredadors com la tonyina i l'emperador i menjar, en el seu lloc, altres espècies que es trobin al principi de la xarxa alimentària com la sardina i l'anxova.
-
Contingut d'àcids grassos omega-3
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
Presència d'Anisakis
L'anisakiosi és una malaltia provocada per un cuc paràsit anomenat Anisakis. Quasi tot el peix que trobem als mercats pot estar parasitat per aquest cuc. Quan el peix és pescat i es mor, aquests cucs s'enquisten a la seva carn on hi poden sobreviure durant molt de temps. Quan nosaltres consumim peix amb anisakis vius, aquests surten del seu quist i s'adhereixen al nostre estómac o budell. Això pot provocar dolors abdominals, vòmits i diarrees. Per evitar l'anisakiosi cal eviscerar i netejar el peix el més aviat possible. A l'hora de cuinar-lo, ens hem d'assegurar que tot el tall rebi una temperatura de, com a mínim, 60°C durant almenys 10 minuts. Si volem preparar plats de peix cru o poc cuinat, hem de congelar-lo abans a una temperatura de -20°C durant 24 hores.
La tetrodotoxina
Què és la tetrodotoxina?
La tetrodotoxina (TTX) és una neurotoxina mortal que inhibeix el potencial d’acció de les neurones i els músculs de les persones, és a dir els impulsos nerviosos. Aquesta toxina actua d’una manera molt potent i selectiva sobre els canals de sodi cel·lulars de les neurones i cèl·lules musculars i, degut a aquestes característiques, és àmpliament usada pels científics per estudiar les característiques de les cèl·lules excitables, és a dir, que tenen potencial d’acció. La majoria de casos d’intoxicació per aquesta toxina es donen per la consumició directa de peixos tropicals de la família Tetraodontidae com són els peixos globus del gènere Takifugu i alguns peixos globus del gènere Lagocephalus. També hi ha casos per intoxicació per menjar contaminat per TTX (per exemple un plat on s’hi hagi afegit alguna part de peix globus) o bé per manipulació d’exemplars de peix globus (i posar-se després les mans a la boca). La ingestió d’entre 0,5 i 1mg de tetrodotoxina provoca, en un humà adult, la disminució de les constants vitals, la paràlisi, l’asfixia i, finalment, la mort, mentre l’intoxicat és plenament conscient del que està succeint.
Peix globus. Font: R. M. Ferreira via Pixabay
Com es produeix la tetrodotoxina?
Inicialment es creia que la tetrodotoxina era produïda pels peixos globus, però cada cop són mes les espècies que han estat documentades amb aquesta toxina, tan peixos com mol·luscs, equinoderms, algues i fins i tot animals terrestres. És el cas d’alguns gòbids, límuls, gastròpodes, anèl·lids, pop d’anelles blaves, algunes estrelles de mar, tritons, granotes, algues, dinoflagel·lats i, per últim, bacteris. Els orígens de la tetrodotoxina, doncs, causen controvèrsia, ja que no és clar si aquestes espècies fabriquen aquesta toxina de manera natural o bé l’obtenen de l’ambient i són immunes a ella.
Una de les hipòtesis és que la tetrodotoxina té un origen exogen a l’animal, és a dir extern, i que aquest l’obtindria a través de la ingesta d’aliments contaminats amb la toxina. Un experiment fet amb més de 5000 peixos globus va donar raons de pes per a aquesta teoria. Es va mantenir aquests exemplars en aquaris en condicions absolutament privades de qualsevol aliment o contacte amb altres organismes capaços de produir la tetrodotoxina i, al cap d’un any, els peixos van deixar de ser tòxics. Després, en tornar a ser alimentats amb aliments que poguessin contenir traces de TTX, van tornar a recuperar la toxicitat.
Una altra de les hipòtesis és que el propi organisme és capaç de sintetitzar la toxina i que, per tant, tindria un origen endogen. Es va fer un experiment similar amb espècies de tritons i els resultats van ser completament diferents. Els tritons analitzats no només seguien produint la tetrodotoxina a la pell, sinó que també n’augmentaven la quantitat i la transportaven a altres parts del cos.
La hipòtesi més acceptada actualment però és d’un origen simbiòtic entre bacteris i l’organisme tòxic. L’organisme ingeriria de manera indirecta aquests bacteris a través de la seva alimentació i establirien una relació de simbiosi en la qual els bacteris proporcionen protecció a través de la síntesi de la tetrodotoxina, evitant que els ataquin depredadors, mentre que l’organisme li proporciona aliment i un lloc on viure al bacteri.
Peix globus. Font: Bachstroem via Pixabay
Quins usos té la tetrodotoxina?
Tot i ser una neurotoxina molt potent i perillosa per a les persones, la tetrodotoxina té un potencial per la indústria farmacèutica i les investigacions en fisiologia humana molt gran degut a les dianes que té com a objectiu. La tetrodotoxina s’usa actualment com a model per estudiar la transmissió d’impulsos nerviosos a través del sistema nerviós i dels músculs. La capacitat d’inhibir els canals de sodi (Na+) però no afectar la permeabilitat dels canals de potassi (K+), ha ajudat a establir la massa i la forma d’aquests canals (uns 300kDa) i, en general, a conèixer més coses en la branca de la neurofisiologia. Un dels principals usos farmacèutics que té és la fabricació de medicaments analgèsics que ajuden a combatre tant el dolor produït per algun tipus de lesió com el dolor neuropàtic (dolor ocasionat per un funcionament anormal del sistema nerviós). La tetrodotoxina també s’usa com a antiinflamatori i com a medicament en desintoxicació de pacients addictes a l’heroïna.
Com s’obté la tetrodotoxina?
Actualment la tetrodotoxina s’obté del peix globus, del qual es requereixen una gran quantitat d’ovaris per a obtenir un sol gram pur d’aquesta toxina. Per això és important descobrir l’origen de la tetrodotoxina. Si l’origen d’aquesta toxina fos bacterià doncs, es podria produir de manera recombinant, és a dir sintetitzada massivament per bacteris tal com es fa amb la insulina.
Com ens afecta?
Cada cop es documenten més casos d’intoxicacions per TTX al Mediterrani, inclús casos de víctimes mortals, per culpa de la ingestió per desconeixença del peix globus Lagocephalus sceleratus, que ha penetrat a les aigües mediterrànies a través del canal de Suez, que connecta amb el Mar Roig. Aquesta espècie, molt voraç i amb una taxa de reproducció molt alta, s’està establint al Mediterrani, essent un problema ja greu a la part oriental (costes de Turquia). Tot i que al litoral espanyol n’han arribat pocs exemplars (el darrer cas més mediàtic fou per un trobat a Denia, Alacant), a països com a Turquia és considerat ja com una invasió. El primer cas documentat de Lagocephalus sceleratus fou un exemplar trobat a una reserva marina de Turquia l’any 2003 i, des d’ençà, el número de captures ha augmentat de manera alarmant. L’any 2013 es va documentar en aquest mateix país un exemplar de 20kg d’aquesta espècie, fet que indica que els peixos globus un cop entren a la Mediterrània no tenen depredadors naturals i troben disponibilitat d’aliment en abundància.
El Lagocephalus sceleratus no és només una amenaça per ser extremadament tòxica en ser consumida, sinó que també ho és pel medi ambient i per l’economia del sector pesquer i turístic. Aquesta espècie, a part de competir amb algunes d’espècies de peixos autòctons per l’aliment, caça una gran diversitat de crustacis, mol·luscs i també juvenils d’altres peixos, amenaçant-ne les poblacions autòctones. A més, gràcies a les dents que posseeix, talla xarxes i hams dels pescadors artesanals per alimentar-se de les captures. En quant al turisme, la presència d’aquests peixos pot arribar a espantar als visitants, ja que qualsevol plat on s’hi introdueixi alguna part del peix globus per error o la manipulació d’aquest per desconeixença pot resultar potencialment mortal.
Imatge: GDJ via Pixabay
