Sostenibilitat

Aqüicultura

L’aqüicultura és avui dia un component essencial en la producció de peix que complementa a les captures realitzades per les flotes pesqueres arreu del món i que continua en constant creixement, tot i que alentint-se en els darrers anys. Segons la darrera informació, la FAO estima que la producció de peix per part de l’aqüicultura va augmentar un 5,8% respecte d’anys anteriors fins a situar-se en les 70,5 milions de tones en el 2013, i que la Xina solament, va produir un total de 43,5 milions de tones. A més, l’any 2012 el peix de granja va contribuir en un 42,2% del total de 158 milions de tones capturades per les flotes pesqueres i l’aqüicultura. Unes dades gens menyspreables si considerem que l’any 1990 era del 13,4% i del 25,7% l’any 2000. Des del 2008, Àsia ha contribuït en més de la meitat en la producció de peix, assolint el 54% en el 2012, mentre que Europa només el 18% i altres continents per sota del 15%. La FAO ha registrat un total de 567 espècies diferents que són objectiu de l’aqüicultura, entre peixos (354), mol·luscs (102), crustacis (59) i altres organismes.


Captures mundials d’animals marins salvatges (blau) y procedents de l’aqüicultura (verd), en milions de tones. Font: FishStat




Evolució interanual de la proporció de peix consumit procedent de l’aqüicultura respecte el total. Font: Financial Times

Tot i la gran producció que aquesta activitat reporta per al consum humà actualment, i que en certa manera podria tenir una lectura positiva des del punt de vista que permet reduir la pressió que la pesca exerceix sobre determinades espècies salvatges, és essencial veure també que l’aqüicultura porta implícits tota una sèrie d’impactes negatius tant per l’ecosistema com per als recursos marins. La intervenció intensiva que generen les pràctiques aqüícoles pot degradar el medi ambient: per una banda la contaminació de les aigües en les que les granges estan ubicades, fruit d’elements com per exemple el gran volum de deposicions dels peixos i aliment no consumit concentrats en espais relativament reduïts i que acaba sedimentant en el fons, un espai que no tan sols és utilitzat pels peixos cultivats sinó també per altres espècies salvatges; per l’altra, els components químics i antibiòtics que porten associats determinats pinsos i aliments que es fan servir per a l’engreix dels peixos. Aquests efectes s’incrementen encara més si aquestes aigües es troben en zones amb poca circulació (aigües estancades). Les pràctiques intensives han provocat també efectes negatius sobre el propi cultiu, tal i com ha passat a la Mar de la Xina amb la gamba, afectada per una malaltia anomenada “síndrome de mortalitat prematura o en anglès, early mortality syndrome”: les pràctiques intensives no només contaminen el medi local sinó que faciliten l’expansió de la malaltia. Tot i què en els darrers anys la indústria de l’aqüicultura ha anat minimitzant els impactes mediambientals i les malalties dels peixos de granja, encara queda molt a estudiar per part de la ciència (biologia marina, veterinària, genètica) per tal d’evitar aquests impactes.


Valor (en bilions de dòlars americans) del comerç de peix salvatge i d’aqüicultura el 2013. Font: Financial Times

Però tal vegada el que més posa en entredit la sostenibilitat de l’aqüicultura és el fet que estigui relacionada amb l’ús de grans quantitats de peixos pelàgics (com per exemple l’anxoveta o la sardina) per alimentar les espècies depredadores objecte de l’aqüicultura, com ara espècies com l’orada, el llobarro o el salmó. Per exemple, per obtenir actualment 1 kg de salmó d’aqüicultura es necessiten 1,4 kg de peixos, bàsicament seitó i sardina procedents de Xile i Perú. Cal dir però que en el 2000 es necessitaven 3 kg de peixos per obtenir 1 kg de salmó, per la qual cosa l’eficiència del sector aqüícola ha millorat considerablement. El concepte de “petjada ecològica” considera que un centre de cultiu té una influència en el medi ambient deu mil cops superior a la seva superfície. Aquests impactes tenen un cost ambiental, econòmic i social. Llavors, la pregunta que inevitablement sorgeix és si això és sostenible en el temps.

Notícies