-
Contingut d'àcids grassos omega-3
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
Concentració d'histamina
La histamina és una molècula que es troba al nostre cos de manera natural tot i que en excés té efectes nocius. Les intoxicacions amb histamina es relacionen normalment amb el consum de peix, ja que aquest, un cop capturat i mort, pateix un ràpid deteriorament. A mesura que el peix es deteriora, la quantitat d'histamina present a la seva carn augmenta ja que aquesta és produïda pels microorganismes responsables de la descomposició. Si consumim peix en mal estat, l'augment de la concentració d'histamina a la nostra sang pot provocar una simptomatologia característica d'un procés al•lèrgic, és a dir, vòmits, diarrees, mal de cap, mareig, envermelliment de la pell, etc. Per tal d'evitar la intoxicació per histamina és imprescindible mantenir la cadena de fred des del moment de la captura del peix fins a que aquest arriba al consumidor. A casa nostra, la temperatura òptima per a conservar els productes pesquers és de 0ºC (±2ºC).
-
Contingut d'àcids grassos omega-3
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
Presència d'Anisakis
L'anisakiosi és una malaltia provocada per un cuc paràsit anomenat Anisakis. Quasi tot el peix que trobem als mercats pot estar parasitat per aquest cuc. Quan el peix és pescat i es mor, aquests cucs s'enquisten a la seva carn on hi poden sobreviure durant molt de temps. Quan nosaltres consumim peix amb anisakis vius, aquests surten del seu quist i s'adhereixen al nostre estómac o budell. Això pot provocar dolors abdominals, vòmits i diarrees. Per evitar l'anisakiosi cal eviscerar i netejar el peix el més aviat possible. A l'hora de cuinar-lo, ens hem d'assegurar que tot el tall rebi una temperatura de, com a mínim, 60°C durant almenys 10 minuts. Si volem preparar plats de peix cru o poc cuinat, hem de congelar-lo abans a una temperatura de -20°C durant 24 hores.
-
Contingut d'àcids grassos omega-3
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
Concentració d'histamina
La histamina és una molècula que es troba al nostre cos de manera natural tot i que en excés té efectes nocius. Les intoxicacions amb histamina es relacionen normalment amb el consum de peix, ja que aquest, un cop capturat i mort, pateix un ràpid deteriorament. A mesura que el peix es deteriora, la quantitat d'histamina present a la seva carn augmenta ja que aquesta és produïda pels microorganismes responsables de la descomposició. Si consumim peix en mal estat, l'augment de la concentració d'histamina a la nostra sang pot provocar una simptomatologia característica d'un procés al•lèrgic, és a dir, vòmits, diarrees, mal de cap, mareig, envermelliment de la pell, etc. Per tal d'evitar la intoxicació per histamina és imprescindible mantenir la cadena de fred des del moment de la captura del peix fins a que aquest arriba al consumidor. A casa nostra, la temperatura òptima per a conservar els productes pesquers és de 0ºC (±2ºC).
-
Contingut d'àcids grassos omega-3
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
Contingut de mercuri
El mercuri és un metall pesant que a elevades concentracions és tòxic per a l'home. Aquest compost es pot trobar de manera natural al medi ambient, però determinades activitats industrials han fet que les emissions de mercuri a l'atmosfera augmentin fins a nivells crítics per a l'ésser humà. El mercuri, un cop a l'aire, precipita i cau als rius, mars i oceans on és absorbit per les algues. Aquestes són ingerides pels petits peixos herbívors i aquests, al seu torn, pels grans peixos carnívors. D'aquesta manera, la concentració de mercuri va augmentant a cada esglaó de la cadena alimentaria. Quan l'home consumeix peixos que són grans depredadors, corre el risc d'incorporar al seu organisme importants quantitats de mercuri. Això pot afectar la seva salut, sobretot, la dels nens ja que el mercuri té efectes nocius sobre el desenvolupament neurològic. Així doncs, les dones embarassades i els nens haurien d'eliminar o reduir el consum de peixos que siguin grans depredadors com la tonyina i l'emperador i menjar, en el seu lloc, altres espècies que es trobin al principi de la xarxa alimentària com la sardina i l'anxova.
Concentració d'histamina
La histamina és una molècula que es troba al nostre cos de manera natural tot i que en excés té efectes nocius. Les intoxicacions amb histamina es relacionen normalment amb el consum de peix, ja que aquest, un cop capturat i mort, pateix un ràpid deteriorament. A mesura que el peix es deteriora, la quantitat d'histamina present a la seva carn augmenta ja que aquesta és produïda pels microorganismes responsables de la descomposició. Si consumim peix en mal estat, l'augment de la concentració d'histamina a la nostra sang pot provocar una simptomatologia característica d'un procés al•lèrgic, és a dir, vòmits, diarrees, mal de cap, mareig, envermelliment de la pell, etc. Per tal d'evitar la intoxicació per histamina és imprescindible mantenir la cadena de fred des del moment de la captura del peix fins a que aquest arriba al consumidor. A casa nostra, la temperatura òptima per a conservar els productes pesquers és de 0ºC (±2ºC).
-
Contingut d'àcids grassos omega-3
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
Contingut de mercuri
El mercuri és un metall pesant que a elevades concentracions és tòxic per a l'home. Aquest compost es pot trobar de manera natural al medi ambient, però determinades activitats industrials han fet que les emissions de mercuri a l'atmosfera augmentin fins a nivells crítics per a l'ésser humà. El mercuri, un cop a l'aire, precipita i cau als rius, mars i oceans on és absorbit per les algues. Aquestes són ingerides pels petits peixos herbívors i aquests, al seu torn, pels grans peixos carnívors. D'aquesta manera, la concentració de mercuri va augmentant a cada esglaó de la cadena alimentaria. Quan l'home consumeix peixos que són grans depredadors, corre el risc d'incorporar al seu organisme importants quantitats de mercuri. Això pot afectar la seva salut, sobretot, la dels nens ja que el mercuri té efectes nocius sobre el desenvolupament neurològic. Així doncs, les dones embarassades i els nens haurien d'eliminar o reduir el consum de peixos que siguin grans depredadors com la tonyina i l'emperador i menjar, en el seu lloc, altres espècies que es trobin al principi de la xarxa alimentària com la sardina i l'anxova.
-
Contingut d'àcids grassos omega-3
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
Presència d'Anisakis
L'anisakiosi és una malaltia provocada per un cuc paràsit anomenat Anisakis. Quasi tot el peix que trobem als mercats pot estar parasitat per aquest cuc. Quan el peix és pescat i es mor, aquests cucs s'enquisten a la seva carn on hi poden sobreviure durant molt de temps. Quan nosaltres consumim peix amb anisakis vius, aquests surten del seu quist i s'adhereixen al nostre estómac o budell. Això pot provocar dolors abdominals, vòmits i diarrees. Per evitar l'anisakiosi cal eviscerar i netejar el peix el més aviat possible. A l'hora de cuinar-lo, ens hem d'assegurar que tot el tall rebi una temperatura de, com a mínim, 60°C durant almenys 10 minuts. Si volem preparar plats de peix cru o poc cuinat, hem de congelar-lo abans a una temperatura de -20°C durant 24 hores.
Pesca sostenible
Tendència i estat actual dels estocs
Durant els darrers 50 anys, els humans han canviat els ecosistemes més extensa i ràpidament que en qualsevol altre període comparable de la història humana, mitjançant un exagerat increment de la demanda de recursos. Com a resultat, s’ha produït una pèrdua irreversible de la diversitat en el nostre planeta. Dins d’aquesta pèrdua de biodiversitat, destaquen els excessos comesos sobre els estocs de peixos comercials en els nostres mars i oceans, que constitueixen el recurs alimentari més important a nivell mundial, essent el peix el recurs proteic diari per a més de mil dos-cents milions de persones actualment.
Aquesta situació es deu fonamentalment a les excessives captures efectuades durant les passades dècades, amb un augment exponencial fins a finals del anys 80, però en constant declivi a partir d’aquest moment. Val a dir que la producció global derivada de la captura d’espècies marines va passar dels 17 milions de tones mètriques l’any 1950, a un total de 86 milions de tones l’any 1996 (màxim assolit en aquest període), i reduint-se posteriorment fins als 77 milions de tones l’any 2010, tot i augmentar l’esforç pesquer. Addicionalment, els estocs de peixos de grans mides s’han reduït en un 90% durant els darrers 60 anys, i en un període inferior als 50 anys ens enfrontem a l’esgotament de totes les espècies de peixos degut a la sobrepesca, segons apunten diversos estudis. Amb tot, s’estima que entre l’any 1988 i el 2010 s’ha produït un decreixement en les captures globals (en tones mètriques) del voltant del 18% (Gràfic 1).
Gràfic 1. Captura de imatge de video de TEDxMidAtlantic 2013: “Save the oceans, feed the world!” (> Link)
Font original: Watson i Pauly, Nature. 2001.
Sobrepesca
Moltes activitats humanes, provoquen impactes negatius sobre el bentos, els hàbitats i les comunitats marines ocasionant canvis i pèrdues de fauna, diversitat, abundància, estructura de les poblacions, interaccions tròfiques, etc. De totes, l’activitat pesquera és la que es considera que afecta més negativament els ecosistemes marins
Segons la valoració realitzada l’any 2010 per la FAO (United Nations Food and Agriculture Organization) sobre la situació general dels estocs de peixos a nivell mundial, es va determinar que actualment el 53% dels estocs estan “plenament explotats”, mentre que el restant 32% estan “sobreexplotats” (el 7% dels quals estan ja esgotats i solament un 1%, recuperant-se d’aquest exhauriment) (Gràfic 2). Es va estimar també que entre els anys 70s i el 2008 la proporció d’estocs que estaven “subexplotats” o “poc explotats”, va passar del 40% al 15%. Sembla ser a més, que la situació a la Mediterrània és encara més compromesa (si cap) a la de, per exemple, l’Atlàntic Nord, on sí es detecta una certa recuperació de determinats estocs de peixos.
Són aquestes unes dades que clarament demostren la indubtable pressió que l’ésser humà ha exercit i exerceix sobre aquests recursos, que són indispensables tant per la salut humana com per mantenir l’equilibri i la qualitat dels ecosistemes que habiten, tot posant en una situació compromesa la sostenibilitat dels mateixos, la salut humana, l’economia i els mitjans de vida de les comunitats arreu del món.
Així, és imprescindible contemplar la sinergia que es genera amb la confluència de dos factors essencials com són: la sostenibilitat dels recursos pesquers i els beneficis que aquests proporcionen a la salut humana a través del seu consum, com un avantatge que cal aprofitar i preservar costi el que costi al llarg del temps, tot dedicant-hi esforços socials, polítics i financers.
Gràfic 2: Tendències globals en l’estat dels estocs de peixos marins a nivel mundial. Font: The state of world fisheries and aquaculture (FAO, 2010).
Font original: Watson i Pauly, Nature. 2001.
Rebuig
En relació al volum de captures que es rebutja pel seu reduït o nul valor comercial i que no constitueixen les espècies objectiu de les flotes pesqueres, es calcula que per cada kg de gambes capturades es rebutja al voltant de 9 kg de peix, el que representa un malbaratament exagerat dels recursos. Tot i què la majoria d’arts de pesca professional i tipus de pesca recreativa generen un cert percentatge de rebuig en les seves captures, la pesca industrial de ròssec (arrossegament) és la que en genera un major volum de rebuig. A la Mediterrània, l’elevada proporció de rebuig de la pesca de ròssec (que pot arribar a ser superior al 50% del total de captures en determinades zones; a la costa catalana, aquesta pesca rebutja entre el 30 i el 40 % de les captures), es deu principalment a la l’ús de xarxes de malla excessivament petita. Només a la Mar del Nord per exemple, es calcula que es tornen al mar més de 500.000 tones de captures anualment. La Unió Europea, mitjançant la nova Política Pesquera Comuna, inclou una política de rebuig amb la intenció de reduir el volum de captures no desitjades, tot obligant als pescadors a desembarcar-les a port. Tot i què els beneficis ecològics d’aquesta mesura estan encara per veure’s, el que sí és clar és que el rebuig es tracta d’una pràctica totalment insostenible i poc ètica (> Link)
Impactes sobre l’ecosistema bentònic marí
A banda dels impactes directes sobre les poblacions de peixos generades per la pesca (professional i recreativa), existeix també un altre impacte indirecte, massa vegades ignorat, sobre l’hàbitat bentònic, que afecta l’abundància, biomassa i diversitat d’organismes bentònics, des d’ invertebrats fins a peixos. Mentre els impactes directes són generats per tots els tipus i modalitats de pesca (tant professional com recreativa) en funció de la seva capacitat extractiva, els impactes indirectes esmentats guarden una relació molt propera amb la pesca de ròssec (arrossegament). Aquest impacte indirecte té una gran repercussió negativa en els anomenats caladors de pesca, majoritàriament de sediment tou (de fangs i sorres) on es du a terme la pesca professional. També té efectes sobre el sediment, on el pas dels arts provoca terbolesa de l’aigua i resuspensió del sediment i on les portes dels arts d’arrossegament deixen marques de fins a 7 cm de profunditat que poden perdurar més enllà d’un any. A més, com més costaners siguin els fons sobre els que s’actua, més negatives són les afectacions, ja que les zones menys profundes solen ser les més diverses. Cal esmentar que aquest tipus de pesca és especialment perjudicial en hàbitats essencials (que són els de més qualitat per a la reproducció, creixement o alimentació de les espècies marines). Alguns d’aquests hàbitats són: fons de grapissar o maërl, fons de posidònia, fons de corall blanc i en particular les muntanyes submarines, on viu una gran diversitat d’espècies bentòniques fràgils i on es concentren molts peixos per alimentar-se i refugiar-se.
Els organismes bentònics són espècies que depenen del fons marí i poden ser sèssils (o tenir mobilitat que els permeti, enterrar-se, reptar o nedar, però sempre a prop del fons). Tots aquests organismes són essencials en el conjunt de l’ecosistema marí, i amb el temps han esdevingut molt importants pel turisme i la indústria farmacèutica especialment els de la zona costanera.
Ara bé, tot i què l’arrossegament és l’art que té un major impacte, altres arts utilitzats per la pesca artesanal, i que no s’arrosseguen pel fons, com el palangre, la solta i el tresmall, també ocasionen certs nivells d’impacte. Això es degut al contacte de les xarxes amb les parets rocoses i fons durs costaners sobre organismes bentònics fràgils especialment del coral·ligen, o dels palangres a les parets dels canyons submarins on s’hi pot trobar el corall blanc. A més, aquests arts fàcilment es trenquen o es perden (arts o pesca fantasma) de manera que continuen atrapant i matant organismes durant un cert temps sense cap tipus de control.
Per la seva banda, i tal vegada en un grau menor (tot i que a dia d’avui és un àmbit molt poc estudiat, i que per tant pot acabar essent més important del que pugui semblar a priori), la pesca recreativa també hi juga un paper que cal considerar sèriament, ja que la pèrdua reiterada o abandonament d’ormeigs sobre el fons, pot acabar generant impactes gens menyspreables, sobretot en zones on es produeixen concentracions importants de pescadors (p.ex. quan baixos de línia s’enganxen al fons marí sobre invertebrats sèssils, causant-los estrangulació, debilitament, epifitació i la mort), i sense oblidar tampoc els efectes potencials de la toxicitat d’alguns materials habitualment utilitzats en aquest tipus de pesca, com els ploms.
Impacte de factors ambientals
Determinats factors ambientals com el canvi climàtic i les descàrregues fluvials, poden acabar influint també la sostenibilitat dels recursos. El canvi climàtic pot provocar un escalfament de les aigües que, a més de produir una acidificació dels oceans, per una banda pot fer minvar la presència (o inclús fer-les desaparèixer) d’espècies d’aigües fredes en determinades zones, mentre que en altres zones pot provocar o facilitar l’aparició d’espècies al·lòctones tot generant desequilibris en les comunitats de peixos i en la mateixa cadena tròfica. Per la seva banda, les descàrregues fluvials poden veure’s afectades en dos sentits:
(a) Efectes dels abocaments contaminants: per una banda la pol·lució generada per elements com l’agricultura intensiva, empreses químiques, etc. en zones properes a rius, que finalment desemboquen les aigües empobrides i malmeses al mar, tot afectant a les poblacions de peixos presents a les desembocadures i a altres indrets més allunyats a través de les corrents marines, a més d’una desoxigenació causada pels fertilitzants de nitrats.
(b) Risc d'aparició de possibles canvis en la productivitat de l'ecosistema costaner a curt i llarg termini: les desembocadures dels rius són sistemes altament productius degut a la descàrrega de matèria orgànica que enriqueix els sistemes costaners. Les construccions d’embassaments i preses aigües amunt i la desviació de cabal a altres zones pot afectar negativament la productivitat de l’ecosistema costaner.
Val a dir que la combinació d’aquests dos factors, sol resultar en una menor capacitat de dilució provocant una major concentració de tòxics, sobretot d'amoni, nitrat i fòsfor aigües avall.
Iniciatives de sostenibilitat pesquera
Actualment existeixen diverses iniciatives que centren els seus esforços en la divulgació i la informació sobre aspectes relacionats amb la sostenibilitat dels recursos pesquers. Alguns exemples molt interessants són: SOSpeix, una guia online per fomentar el consum responsable de peix i marisc (www.sospeix.org/ca); msc.org (Marine Stewardship Council) que aposta per una pesca sostenible certificada (www.msc.org/); Mission Ocean, que mitjançant la Global Ocean Comission, promou la importància, el perill i el potencial dels nostres mars i oceans, i a més estableix vuit propostes que mostren què es necessita fer per simular la recuperació dels oceans (http://missionocean.me/)
