CONTAMINANTS ORGÀNICS PERSISTENTS (COPs)

Què són?

Els Contaminants Orgànics Persistents (COPs) (també coneguts internacionalment per les seves sigles en anglès POPs -persistent organic pollutants-) són un grup de substàncies químiques caracteritzades per quatre característiques comunes: persistència, bioacumulació, toxicitat (termes coneguts com a PBT) i potencial de transport ambiental a llarga distància.

Els COPs tenen la particularitat de ser molt persistents en el medi ambient, on romanen inalterats sense descompondre’s o degradar-se durant força temps. Anàlogament a altres contaminants ambientals, els COPs són bioacumulatius en humans i animals, acumulant-se amb el pas del temps en els teixits adiposos dels organismes vius. Aquest fet s’associa també al concepte de biomagnificació, definit com a l’augment de concentració a mida que s’escala en la cadena alimentària. Malgrat que les seves propietats físico-químiques poden ser diferents, tots els COPs són tòxics per als humans que hi estan exposats. El rang d’efectes adversos per la salut és molt ampli, essent alguns d’ells coneguts agents cancerígens. Finalment, cal destacar la seva capacitat de ser transportats a grans distàncies dels llocs on són emesos, viatjant tant en fase vapor com associats a les partícules atmosfèriques. De fet, s’han trobat traces de COPs en mostres ambientals i biològiques d’àrees remotes del planeta, com ara el Pol Nord o l’Antàrtida.

Com a COPs, estan englobats un conjunt de substàncies diferents, anomenats així d’ençà la signatura del Conveni d’Estocolm, l’any 2001. Aquest tractat, que entrà en vigor l’any 2004, té com a objectiu l’eliminació, si és possible, o la reducció en la fabricació, ús i emissió de COPs al medi ambient. Originalment, es van identificar 12 substàncies perilloses: nou plaguicides clorats (entre ells, el DDT), dos químics industrials (hexaclorobenzè i bifenils policlorats -PCBs-) i un grup concret de COPs produïts no intencionalment, les dioxines i furans. Amb el temps, diverses revisions han permès la introducció de nous COPs amb les mateixes propietats, com ara el lindà, el pentaclorobenzè, els difenil èters polibromats (PBDEs) o l'àcid sulfònic de perfluorooctà (PFOS).

Després de ser emesos a l’atmosfera, els COPs poden seguir el mateix camí que molts altres contaminants ambientals, com el mercuri, caient al mar. A causa de la seva difícil degradabilitat, els COPs es bioacumulen i biomagnifiquen al llarg de la xarxa tròfica, arribant a tenir un impacte molt notable en els nivells més alts de la cadena alimentària.

sardines