Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
El mercuri és un metall pesant que a elevades concentracions és tòxic per a l'home. Aquest compost es pot trobar de manera natural al medi ambient, però determinades activitats industrials han fet que les emissions de mercuri a l'atmosfera augmentin fins a nivells crítics per a l'ésser humà. El mercuri, un cop a l'aire, precipita i cau als rius, mars i oceans on és absorbit per les algues. Aquestes són ingerides pels petits peixos herbívors i aquests, al seu torn, pels grans peixos carnívors. D'aquesta manera, la concentració de mercuri va augmentant a cada esglaó de la cadena alimentaria. Quan l'home consumeix peixos que són grans depredadors, corre el risc d'incorporar al seu organisme importants quantitats de mercuri. Això pot afectar la seva salut, sobretot, la dels nens ja que el mercuri té efectes nocius sobre el desenvolupament neurològic. Així doncs, les dones embarassades i els nens haurien d'eliminar o reduir el consum de peixos que siguin grans depredadors com la tonyina i l'emperador i menjar, en el seu lloc, altres espècies que es trobin al principi de la xarxa alimentària com la sardina i l'anxova.
Determinació ràpida d'histamina pel mètode ELISA
(Nutrilab S.L.)
La histamina es produeix en aliments rics en proteïnes a partir de la histidina (aminoàcid precursor) per l’acció d’uns enzims anomenats descarboxilasa que elaboren determinats microorganismes en unes condicions de pH lleugerament àcid.
En general, pot esperar-se la presència d’amines biògenes en tots els aliments amb un contingut proteic elevat o moderat i, per tant, amb un cert contingut d’aminoàcids lliures que permetin el desenvolupament i l’activitat microbiana. La fracció d’aminoàcids lliures en aliments frescos és quantitativament poc important, però el procés de deteriorament de les carns i especialment del peix fresc comporta una proteòlisi que incrementa en conjunt la disponibilitat dels precursors de les amines. Després de la seva captura i mort, el peix pateix un immediat deteriorament degut en una primera etapa als enzims propis del múscul i, posteriorment, als enzims produïts pels microorganismes que ràpidament l’envaeixen.
La capacitat de síntesi d’histamina s’ha descrit en nombrosos grups microbians normalment associats als peixos: bacteris lactis (Lactobacillus, enterococs), enterobacteris (Escherichia, Enterobacter), Pseudomonas i estafilococs.
Així doncs, en els peixos, la histamina és producte de la descomposició dels aminoàcids lliures com a conseqüència del catabolisme de determinades bactèries. La toxicitat produïda per la ingesta de peix amb concentracions altes d’histamina és una malaltia freqüent caracteritzada per l’aparició de diarrea, vòmits, edematització i envermelliment de la cara, mal de cap, mareig, palpitacions, pols ràpid i dèbil ... Les espècies de peix més involucrades amb la malaltia són la tonyina, la sardina, el verat ...