El mercuri

A quines espècies marines trobem el mercuri?

Rajada acabada de pescar

Quasi tots els peixos i mariscs que consumim tenen algunes restes de metilmercuri. Les que en tenen menys són els petits peixos filtradors (filtren l’aigua per alimentar-se del plàncton) com la sardina i l’ anxova. Les que en tenen més els depredadors com la rajada (o clavallada), el rap, el llobarro, el bonítol i, sobretot, l’emperador i la  tonyina. Això es deu al fet al fenomen de la biomagnificació: el mercuri anirà passant i concentrant-se cada cop més a mesura que anem més amunt de la cadena tròfica, des dels petits peixos filtradors fins als grans depredadors.

La quantitat de mercuri, per una mateixa espècie, també depèn de la mida del peix (els individus de mida major tenen nivells superiors de mercuri que els de mida més petita perquè n’acumulen més amb el pas del temps, ja què el mercuri no s’excreta). També depèn del mar o la zona on visqui el peix segons la contaminació de les aigües de la zona. Finalment, també depèn de l’òrgan i teixit en qüestió: les concentracions de mercuri solen ser majors al fetge i les gònades que en el muscle.

La següent taula ens mostra el contingut de mercuri en algunes de les espècies comercials més consumides a casa nostra. Per a consultar els nivells de mercuri de més espècies, es pot fer a través de la web de la US Food and Drug Administration

Espècie Quantitat de mercuri
PEIXOS
Emperador 0.98
Tonyina, bacora (diferents espècies) 0.35-0.64
Nero 0.46
Llobarro 0.22
Rap 0.18
Lluç 0.01
Anxova 0.04
Sardina 0.02
Salmó 0.02


CRUSTACIS
Llamàntol 0.17
Llagosta 0.09


CEFALÒPODES
Calamar 0.07

Rogers

A Catalunya, el programa Ribepeix desenvolupat per la Universitat Rovira i Virgili permet conèixer els riscos (contaminants) i beneficis (àcids grassos omega-3) a través de la nostra ingesta de peix i marisc.

La contaminació per metalls pesants, especialment per mercuri, està amenaçant els recursos pesquers. Si aquests recursos es contaminen, es tornen tòxics i aleshores perdrem tots els beneficis que ens poden aportar. De fet, diferents estudis mostren com els nivells de metilmercuri a mar i en alguns peixos no ha parat de créixer en les darreres dècades.

Sabies què?

Els nivells de mercuri total a les aigües del Pacífic Nord han augmentat un 30% en els darrers 20 anys? Aquest increment es deu a l’augment de les emissions de mercuri a l’atmosfera (que acaba als oceans) per part de l’home.