El mercuri

Què és el mercuri i com arriba a mar?

Llaunes a PortLligat (SUBMON)

El mercuri és un element químic que forma part del grup anomenat “metalls pesants” i què és tòxic per als éssers humans a determinades concentracions. El mercuri es troba present de manera natural en el medi i en els organismes que hi viuen. Algunes activitats humanes com la combustió de combustibles fòssils sòlids o líquids (carbó, petroli i els seus derivats), la incineració de residus urbans i sanitaris; l’explotació de mines de mercuri, or i plata; la producció de clor i sosa càustica i l’activitat mateixa d’indústries que l’utilitzen per a obtenir productes finals, fan augmentar la concentració de mercuri a l’aire, i és aleshores quan aquest element esdevé tòxic per l’home. El mercuri emès a l’aire cau i s’acumula als rius i al mar, on les algues l’absorbeixen en forma de metilmercuri. El mercuri també arriba a mar a través dels aqüífers contaminats si aquestes aigües subterrànies connecten amb el mar. Aleshores els animals que s’alimenten d’aquestes algues incorporen el mercuri al seu cos, i aquest anirà passant de preses a predadors, cada cop en més concentració, a mesura que uns s’alimentin dels altres (aquest fenomen es coneix com a biomagnificació). Com que els homes es troben dalt de tot de la cadena tròfica, qualsevol mercuri present al mar i en els seus organismes s’acaba acumulant al nostre cos, que no el pot eliminar (per això la concentració de mercuri va augmentant a mesura que l’anem incorporant amb la dieta).

El mercuri, com tots els metalls pesants, és molt persistent. Un cop incorporat als teixits de plantes i animals entren a la cadena tròfica, i per tant als aliments, que constitueixen la principal via a través de les quals arriba a l’ésser humà.

A més del mercuri, altres metalls pesants com el coure, el zinc, el cadmi i el plom, també tòxics per a l’home, s’acumulen en els animals marins en diferents quantitats. Com que els aliments amb més concentració de mercuri són el productes pesquers, la ingesta dels quals constitueix la major via d’entrada d’aquest metall pesant al cos humà, aquesta web tracta específicament sobre el mercuri. A més, segons un estudi efectuat a Catalunya per l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària, de tots els metalls pesants, només la concentració de mercuri en determinades espècies supera els llindars de seguretat establerts.

Sabies què?

Aproximadament una tercera part del mercuri alliberat al medi ambient té el seu origen en fenòmens naturals, com les erupcions volcàniques, la volatilització des de l’escorça terrestre o la mateixa erosió de les roques que el contenen. La resta (2/3 parts) és d’origen humà

La posidònia (Posidonia oceanica) és una bona indicadora de la contaminació del mar en metalls pesants ja què aquesta planta submarina (anomenada popularment alguer)  que trobem a molts indrets de la costa mediterrània acumula els metalls als seus teixits durant dècades. També el musclo ho és, ja què en filtrar l’aigua de mar per alimentar-se, és un “acumulador” de totes les substàncies presents al mar, inclòs els metalls pesants.

Sinònims: metilmercuri, Hg