Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
L'anisakiosi és una malaltia provocada per un cuc paràsit anomenat Anisakis. Quasi tot el peix que trobem als mercats pot estar parasitat per aquest cuc. Quan el peix és pescat i es mor, aquests cucs s'enquisten a la seva carn on hi poden sobreviure durant molt de temps. Quan nosaltres consumim peix amb anisakis vius, aquests surten del seu quist i s'adhereixen al nostre estómac o budell. Això pot provocar dolors abdominals, vòmits i diarrees. Per evitar l'anisakiosi cal eviscerar i netejar el peix el més aviat possible. A l'hora de cuinar-lo, ens hem d'assegurar que tot el tall rebi una temperatura de, com a mínim, 60°C durant almenys 10 minuts. Si volem preparar plats de peix cru o poc cuinat, hem de congelar-lo abans a una temperatura de -20°C durant 24 hores.
A l’alta mar (que representa el 60% dels oceans a nivell global), fora de les Zones Econòmiques Exclusives (ZEE) dels països, la pesca no està subjecte a les mateixes lleis i la gestió dels recursos en aquestes extenses àrees és una tasca extremadament complexa per als gestors de les pesqueries, que contribueixen d’aquesta manera a la sobreexplotació d’alguns estocs. Flotes de determinats països, desenvolupen la seva activitat en els límits de ZEE d’altres països, de manera que es generen conflictes, s’exerceix una pressió addicional i excessiva sobre els seus recursos, i al mateix temps limiten les possibilitats de captura dels pescadors d’aquella àrea (sobretot en zones més pobres). Així, un estudi recent ha demostrat els efectes d’un eventual tancament de la pesca en zones d’alta mar: hi hauria una mínima reducció en les actuals captures, ja que els mateixos estocs de peixos serien probablement capturats en les aigües nacionals; algunes economies es veurien molt beneficiades; els estocs estarien més ben gestionats.
Per a més informació: > Link