Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
La histamina és una molècula que es troba al nostre cos de manera natural tot i que en excés té efectes nocius. Les intoxicacions amb histamina es relacionen normalment amb el consum de peix, ja que aquest, un cop capturat i mort, pateix un ràpid deteriorament. A mesura que el peix es deteriora, la quantitat d'histamina present a la seva carn augmenta ja que aquesta és produïda pels microorganismes responsables de la descomposició. Si consumim peix en mal estat, l'augment de la concentració d'histamina a la nostra sang pot provocar una simptomatologia característica d'un procés al•lèrgic, és a dir, vòmits, diarrees, mal de cap, mareig, envermelliment de la pell, etc. Per tal d'evitar la intoxicació per histamina és imprescindible mantenir la cadena de fred des del moment de la captura del peix fins a que aquest arriba al consumidor. A casa nostra, la temperatura òptima per a conservar els productes pesquers és de 0ºC (±2ºC).
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
L'anisakiosi és una malaltia provocada per un cuc paràsit anomenat Anisakis. Quasi tot el peix que trobem als mercats pot estar parasitat per aquest cuc. Quan el peix és pescat i es mor, aquests cucs s'enquisten a la seva carn on hi poden sobreviure durant molt de temps. Quan nosaltres consumim peix amb anisakis vius, aquests surten del seu quist i s'adhereixen al nostre estómac o budell. Això pot provocar dolors abdominals, vòmits i diarrees. Per evitar l'anisakiosi cal eviscerar i netejar el peix el més aviat possible. A l'hora de cuinar-lo, ens hem d'assegurar que tot el tall rebi una temperatura de, com a mínim, 60°C durant almenys 10 minuts. Si volem preparar plats de peix cru o poc cuinat, hem de congelar-lo abans a una temperatura de -20°C durant 24 hores.
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
La histamina és una molècula que es troba al nostre cos de manera natural tot i que en excés té efectes nocius. Les intoxicacions amb histamina es relacionen normalment amb el consum de peix, ja que aquest, un cop capturat i mort, pateix un ràpid deteriorament. A mesura que el peix es deteriora, la quantitat d'histamina present a la seva carn augmenta ja que aquesta és produïda pels microorganismes responsables de la descomposició. Si consumim peix en mal estat, l'augment de la concentració d'histamina a la nostra sang pot provocar una simptomatologia característica d'un procés al•lèrgic, és a dir, vòmits, diarrees, mal de cap, mareig, envermelliment de la pell, etc. Per tal d'evitar la intoxicació per histamina és imprescindible mantenir la cadena de fred des del moment de la captura del peix fins a que aquest arriba al consumidor. A casa nostra, la temperatura òptima per a conservar els productes pesquers és de 0ºC (±2ºC).
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
El mercuri és un metall pesant que a elevades concentracions és tòxic per a l'home. Aquest compost es pot trobar de manera natural al medi ambient, però determinades activitats industrials han fet que les emissions de mercuri a l'atmosfera augmentin fins a nivells crítics per a l'ésser humà. El mercuri, un cop a l'aire, precipita i cau als rius, mars i oceans on és absorbit per les algues. Aquestes són ingerides pels petits peixos herbívors i aquests, al seu torn, pels grans peixos carnívors. D'aquesta manera, la concentració de mercuri va augmentant a cada esglaó de la cadena alimentaria. Quan l'home consumeix peixos que són grans depredadors, corre el risc d'incorporar al seu organisme importants quantitats de mercuri. Això pot afectar la seva salut, sobretot, la dels nens ja que el mercuri té efectes nocius sobre el desenvolupament neurològic. Així doncs, les dones embarassades i els nens haurien d'eliminar o reduir el consum de peixos que siguin grans depredadors com la tonyina i l'emperador i menjar, en el seu lloc, altres espècies que es trobin al principi de la xarxa alimentària com la sardina i l'anxova.
La histamina és una molècula que es troba al nostre cos de manera natural tot i que en excés té efectes nocius. Les intoxicacions amb histamina es relacionen normalment amb el consum de peix, ja que aquest, un cop capturat i mort, pateix un ràpid deteriorament. A mesura que el peix es deteriora, la quantitat d'histamina present a la seva carn augmenta ja que aquesta és produïda pels microorganismes responsables de la descomposició. Si consumim peix en mal estat, l'augment de la concentració d'histamina a la nostra sang pot provocar una simptomatologia característica d'un procés al•lèrgic, és a dir, vòmits, diarrees, mal de cap, mareig, envermelliment de la pell, etc. Per tal d'evitar la intoxicació per histamina és imprescindible mantenir la cadena de fred des del moment de la captura del peix fins a que aquest arriba al consumidor. A casa nostra, la temperatura òptima per a conservar els productes pesquers és de 0ºC (±2ºC).
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
El mercuri és un metall pesant que a elevades concentracions és tòxic per a l'home. Aquest compost es pot trobar de manera natural al medi ambient, però determinades activitats industrials han fet que les emissions de mercuri a l'atmosfera augmentin fins a nivells crítics per a l'ésser humà. El mercuri, un cop a l'aire, precipita i cau als rius, mars i oceans on és absorbit per les algues. Aquestes són ingerides pels petits peixos herbívors i aquests, al seu torn, pels grans peixos carnívors. D'aquesta manera, la concentració de mercuri va augmentant a cada esglaó de la cadena alimentaria. Quan l'home consumeix peixos que són grans depredadors, corre el risc d'incorporar al seu organisme importants quantitats de mercuri. Això pot afectar la seva salut, sobretot, la dels nens ja que el mercuri té efectes nocius sobre el desenvolupament neurològic. Així doncs, les dones embarassades i els nens haurien d'eliminar o reduir el consum de peixos que siguin grans depredadors com la tonyina i l'emperador i menjar, en el seu lloc, altres espècies que es trobin al principi de la xarxa alimentària com la sardina i l'anxova.
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
L'anisakiosi és una malaltia provocada per un cuc paràsit anomenat Anisakis. Quasi tot el peix que trobem als mercats pot estar parasitat per aquest cuc. Quan el peix és pescat i es mor, aquests cucs s'enquisten a la seva carn on hi poden sobreviure durant molt de temps. Quan nosaltres consumim peix amb anisakis vius, aquests surten del seu quist i s'adhereixen al nostre estómac o budell. Això pot provocar dolors abdominals, vòmits i diarrees. Per evitar l'anisakiosi cal eviscerar i netejar el peix el més aviat possible. A l'hora de cuinar-lo, ens hem d'assegurar que tot el tall rebi una temperatura de, com a mínim, 60°C durant almenys 10 minuts. Si volem preparar plats de peix cru o poc cuinat, hem de congelar-lo abans a una temperatura de -20°C durant 24 hores.
Anxoves
Tots els animals marins en tenen, tot i què no en la mateixa proporció. Es troba en grans quantitat en els peixos blaus (sardina, anxova o seitó, verat, arengada, etc) i en menor quantitat en els peixos blancs (lluç, rap, bacallà, etc). En els peixos blaus aquests lípids es concentren sobretot al muscle mentre que en els peixos blancs es concentren sobretot al fetge. L'omega 3, com a tipus de lípid, pot arribar a constituir fins al 40% del contingut lipídic total en algunes espècies de peix blau com l'anxova i el verat.
Captura d'espècies costaneres
Tot i què tradicionalment es pensava que les espècies d’aigües fredes (Mar del Nord, Atlàntic Nord, etc) com el bacallà o el salmó contenien més omega-3 que les d’aigües càlides (com la Mediterrània) els darrers estudis ens indiquen que les espècies pesqueres de la Mediterrània són una font important d’àcids grassos omega 3, especialment el peix blau (sardina, l’anxova o seitó, verat, sorell, bonítol i tonyina), a més d’alguns crustacis com la llagosta i els crancs. Les espècies de peix blanc com el lluç o el rap també tenen omega-3, però en menor quantitat que el que té el peix blau perquè el peix blau acumula els lípids en el muscle (que finalment ens mengem) mentre que el peix blanc l’acumula bàsicament en el fetge (que llencem). Els cefalòpodes (calamar, pop i sèpia) també tenen omega 3 però en general menys que el peix.
També existeixen actualment suplements que contenen àcids grassos omega-3 (per exemple les càpsules d’oli de fetge de bacallà o de peix) i productes alimentaris que incorporen aquests àcids de manera artificial. Amb tot, cal tenir en compte que les quantitats presents de manera natural a molts peixos blaus són molt superiors als que contenen els aliments que incorporen omega 3 de manera artificial.
La següent taula ens mostra els continguts aproximats d’omega 3 en algunes espècies consumides habitualment:
Espècie | % d’omega-3 (grams d’omega-3 en 100 grams de muscle) |
Espècie |
% d’omega-3 (grams d’omega-3 en 100 grams de muscle) |
---|---|---|---|
PEIXOS |
|||
Roger o moll de roca | 0.70-1.22 | Pagell | 0.15-0.56 |
Roger o moll de fang | 0.40 | Pagre | 1.4 |
Anguila | 0.71 | Déntol | 0.11 |
Orada | 0.90 | Boga | 0.20 |
Sarg | 0.40-0.50 | Verat | 1.41 |
Llobarro | 0.33-0.43 | Anxova (seitó) | 1.20 |
Maire (lluça) | 0.24 | Sardina | 2.50 |
Lluç | 0.20-0.36 | Tonyina | 0.21-0.70 |
Rap | 0.17 | Bruixa, palaia | 0.41-0.51 |
Emperador | 0.25-0.70 | Llenguado | 0.1-0.21 |
Trencahams | 0.16-0.96 | ||
CEFALÒPODES | |||
Sèpia | 0.68 | ||
CRUSTACIS | |||
Gambes, llagostins | 0.14-0.40 | ||
Aquests valors varien segons l’època de l’any, la mida del peix i la zona de captura i per tant són només indicatius |
Pesca de l'anxova i la sardina
La quantitat d’omega 3 en el cos d’una mateixa espècie, així com el contingut lipídic total, fluctuen molt durant l’any: acostuma a augmentar durant l’època en què l’animal menja més, i a disminuir durant el període en què menja poc o deixa de menjar, o s’està reproduint (pel desgast energètic). La sardina i l’anxova, per exemple, tenen més lípid i omega-3 durant la primavera i estiu, quan s’estan alimentant intensament del plàncton marí, i força menys durant l’hivern, perquè deixen de menjar. Per tant, és aconsellable consumir sardina i anxova (i en general tot el peix blau com el verat i el sorell) durant la primavera i estiu.
Així mateix, la quantitat d’omega 3 i lípid total depèn també, per a una mateixa espècie, de la mida del peix (normalment els peixos de major talla acostumen a tenir proporcionalment més lípid del que tindrien els de mida més petita), així com del mar o la zona on s’hagi capturat. A part dels omega-3, el peix és un aliment ric en proteïnes d’alta qualitat, en vitamines i en minerals com ara el ferro i el iode.
Algunes espècies tenen més lípid quan han estat capturades al Golf de Lleó (costes franceses de la Mediterrània) que a la costa catalana, perquè en el Golf de Lleó tenen més disponibilitat de menjar (i per tant d’ “engreixar-se”) degut a la presència de factors que fertilitzen les aigües com les abundants descàrregues fluvials procedents de la Roine i de la tramuntana, que barreja les aigües i fa aflorar nutrients cap a la superfície. També hi ha estudis científics que han demostrat que les reserves marines (parcs naturals), pel fet d’oferir un hàbitat millor per algunes espècies (i per tant oferir més aliment), permeten a aquests peixos tenir més greix en el seu muscle (i conseqüentment més omega 3). En canvi, els hàbitats marins poc idonis, com els que formen l’alga invasora Caulerpa spp, o els degradats, proporcionen unes condicions pitjors per l'engreixament dels peixos que hi viuen.
La sobrepesca, la destrucció dels hàbitats marins, la contaminació i el canvi climàtic estan amenaçant els recursos pesquers. Si aquests recursos s’esgoten, perdrem tots els beneficis que ens poden aportar. Per això és important assolir una pesca sostenible que tingui cura de les espècies i dels hàbitats marins.
Hi ha algunes algues que també tenen omega 3 del tipus DHA, que tenen efectes beneficiosos per la salut > Link > Link